Primer de tot, espero que hàgiu passat una bona revetlla i festa de Sant Joan. A mi m'encanta aquesta festa però em torno petita i poruga davant d'un petard, així que els vaig veure de ben lluny...
I ben lluny queda el primer dia que els vostres fills i filles van començar el llarg viatge de P-4. Des d'aleshores ha plogut moltíssim... hem passat estones divertides, estones tristes i d'altres una mica nerviosos, però ningú pot dir que no ens ho hàgim passat bé.
Ara que han arribat les vacances i he fet algun sopar amb amics i família, m'han començat a fer les bromes de sempre: "no et queixaràs...en tot l'any no feu res i ara dos mesos de festa!". I quan em diuen això, sempre em poso a pensar en la professió de "fer de mestra" i....uff...hi ha tantíssimes coses que no trobaria en un altre lloc!!
Cada dia, a l'aula, aprenc amb els nens i nenes. No només ho fan ells, sinó que moltes vegades són els més petits que t'ensenyen lliçons de vida. És en aquest moment, dins les aules i rodejada de petits, on veus les coses amb ulls de nen. : tornes a riure per petites coses que sovint l'adult ja no recoda, t'emociones davant els petits grans avenços de cada un dels teus alumnes com si et donessin una piruleta. Tens moments on els nervis et superen i t'enfades, però aprens a raonar per petit que sigui el problema per buscar entre tots una solució. I a poc a poc, tots creixem, per dins i per fora...fins que arriba un moment que la confiança amb els que t'envolten t'hi fa trobar bé dins l'aula, amb els teus. Existeix una feina on cada dia rebis una abraçada i un "t'estimo", o "que guapa que estàs avui"?
M'ho he passat molt bé aquest curs: Amb els més riallers, que de vegades t'has d'aguantar el riure per sota el nas, amb els més tímids, perquè amb la mirada te'ls menjaries a petons, amb els més xerraires, perquè descobreixes que tenen un món per davant per descobrir i fer-se mil preguntes, amb els més observadors, perquè sembla que no hi siguin i et fan la "pregunta del millón!", amb tots. Perquè han estat els "meus nens" i tots han anat aprenent a poc a poc i s'han anat fent grans...
Pel temps que corren, ara us diré una frase que sembla difícil de portar a la pràctica, però si ho poguéssim fer tots una estona cada dia, potser entendriem millor a tots els nens i nenes:
No perdeu mai la virtut de veure les coses amb ulls de nen.
Us vull agraïr a tots el regal que em vau fer a final de curs. Dono fe que aniré a relaxar-me en un bon spa i tornarem de nou amb les piles carregades. Gràcies a vosaltres per ajudar-me en aquesta nova aventura, per participar sense límits i per anar pel mateix camí en l'educació dels més petits de la casa. I gaudiu molt, perquè el temps passa volant!
Bones vacances!!!
Elena.
